Ara tinc un dubte existencial...
Tinc caràcter?
I en el cas de tenir-lo...
És bo?
És dolent?
És peculiar?
És?
Hi ha, persones amb bigoti, que deien: Lo importante es que hablen de ti, aunque sea bien.
El risc zero, no existeix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
En tens.
És peculiar.
I l'home del bigoti deia: Lo importante es que hablen de ti, aunque sea MAL.
Jo no ho comparteixo, però vaja.
...
dubto, com el post...
La frase, que a mi m'interessa és l'altra:
Lo importante es que hablen de ti, aunque sea BIEN.
Segurament hi ha molts homes amb bigoti, i això es presta a confusió, però un d'aquests, deia la frase del post.
Pto anonymu.
A qui dimonis l´interessa el que parlin de tu? L´auténtica llibertat comença quan te la sua el que pensin de tu. Sobérbia, potser si, però tan me fa si t´agrada o no. Aixó es personalitat.
Borrego, Tens molta raó.
L'autèntica llibertat, és que no t'importi el que pensin els demés.
Però discrepo de lo de la personalitat. A pràcticament tothom, Sidlia inclosa, ens afecta molt el que pensin els altres. D'alguna manera.
I això no vol dir que no tinguem personalitat.
Segurament a tú també t'afecta.
I Sidlia, ...no dubtis tant i deixa't de punyetes. Que en tens molta de personalitat!
Anònim, no tinc ni idea si tens personalitat. I t´asseguro que el que pensin m´afecta tant conm el pes d´una mosca sobre l´esquena.
Que preguntes eso abiertamente, esperando recibir contestación de tus lectores no hace más que demostrar lo insegura que eres en el fondo. Confía más en tí. Y no dudes tanto, que la vida es muy senzilla.
No te la compliques preocupándote de lo que hablen o digan los demás.
Eso está de más.
Un saludo. Me gusta tu blog.
Doncs me'n alegro per tú, borrego.
Amb això tens molt guanyat.
Deus tenir una personalitat...arrolladora.
:-)
Ets com ets. Tu ho has dit.
I ja veus que, com a mínim, tens un gran poder de convocatòria.
Tens caràcter Sidlia. I tant; i és bo.
A la vida només volem una cosa: ser valorats (respectats, aplaudits, estimats...) Qui digui que no, o no es coneix, o no és humà, o és psico-algo( :).
Jo no et donaré consell ni et diré què has de fer o què no.
Perquè l'únic que vull, senzillament, és "valorar-te".
I volem escriure un llibre, plantar un arbre i tenir fills, per ser recordats. Però només han de passar vint anys, o cent, i algú podrà recordar un nom (la fama), però ningú no és sols un nom.
otroq
Ostres...
Quants comments...no?
Masses anonymous, però.
ptons.
tens caracter. Bo? Dolent? no sé, tens el teu i els adjectius dependran de qui estigui amb tu.
Per cert, ànims amb el llibre. De poble en poble, caminant, com l'Espinàs!
Tothom en té de caràcter.
És, bo, dolent, peculiar... depenent de cada situació, de cada companyia... almenys el meu és així :P
Com tot és totalment relatiu.
A mi, el que he vist en aquest blog, m'agrada molt.
Una abraçada i un petonàs, maca!
Publica un comentari a l'entrada