Jo hi era. Hagues estat un bon moment perque tot s'aturés. Ara, tants anys després, segueixen pesant més els moments dolents que els bons. És això fer-se gran? col·leccionar el patiment dels demés? detesto les llàgrimes, ja me n'he cansat. Al Titanic van tenir sort, aquell dia, el vaixell es va enfonsar.
Sóc com sóc, m'agrada la gent que és lliure, i jo estic intentant seguir aquest camí. He fet moltes coses, i he conegut i conec a moltes persones...però em quedo amb els pocs que sé que sempre estan allà. Escriure és una passió, no una obligació...i si hagués de definir el meu estil us diria escriptura inconscient: teclejo tot el que em passa pel cap...i sobretot pel cor. Potser algun dia l'hauré de repensar ;P
6 comentaris:
Una meravella de cançó.
Inspiradiiiiiiiiíssima.
desconec la cançó. Torno a bloguejar, sense index de visites i sense pressió
Et continuo llegint, sentint i gaudint... cuida't... un petó
Jo hi era. Hagues estat un bon moment perque tot s'aturés. Ara, tants anys després, segueixen pesant més els moments dolents que els bons. És això fer-se gran? col·leccionar el patiment dels demés? detesto les llàgrimes, ja me n'he cansat. Al Titanic van tenir sort, aquell dia, el vaixell es va enfonsar.
col.leccionar el patiment dels altres, detestar les llàgrimes...
però i les teves?
Jo mai les he vist.
I si, era el moment o per aturar-ho tot, o per atrevir-se a la vida.
Brutal!
Emocionant!! per oblidar-se de la resta de les coses.
Alter J
Publica un comentari a l'entrada