Finalment...
Tinc una estoneta per escriure...
Ho vaig intentar per Nadal: aigua
L'últim dia de l'any: aigua.
I avui, la nit màgica de reis em reservo uns segons per fer-ho.
I escric només per fer-vos el meu regal:
És aquest:
Uns segons de silenci...escrits en el meu blog.
Perquè en feu el que volgueu...
Tanqueu els ulls...i decidiu en què o en qui, invertiu aquest silenci...
Jo els necessitava des de feina molt temps...
Bons reis a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
vec que vares llegir la contra de la vanguardia!
m'alegro de tornar-te a "veure". recorda de viure a més de treballar!
espero que el 2008 omplis aquest silenci amb un gran cor!
petons
Robertinhos...sempre tan actualitzat amb totes les "contres". Veig que ets un àvid lector d'aquesta pàgina del diari...
Molts petons per tu també!
I felicíssim any 2008!!!!!!!!!!!!!!!
la contra va aconseguir implantar-me fa anys el costum de llegir els diaris de darrera cap endavant. amb el temps he deixat de llegir la secció de política (no són més que mentides i ganes d'omplir-se la butxaca). També llegeixo l'última pàgina del Periodico i del País (on escriu la excel·lent Maruja Torres). I per suposat a la Vanguardia, el meu alter ego Calvin i l'amic Quim Monzó.
Un gran petó, d'aquells que et deixen la sensació de que encara t'estan besant.
Un regal de Reis preciós!!!
Aquests segons teus de silenci...
...tant plens d'oxiticina...
26.084 petons
Publica un comentari a l'entrada