A cent per hora, darrerament.
Amb cent raons per ser feliç.
Acabant els cent metres lliures,
I escoltant a un íntimissim consell de cent...
Després de cent hores sense respostes,
I de cent dies, on només hi ha hagut
una llarga travessia en el desert...
Després de cent llàgrimes.
I cent esforços...
I d’una savia i centenària solitud…
Avui cent raons per somriure.
I cent posts que ho testimonien
dilluns, d’octubre 15, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hosti tú, després dels videos musicals que has posat...no t'agafen ganes de cantar com una boja i fer unes guitarretes? jeje a mí moooolt!
Per cert, m'agrada el teu últim post. :-)
I que tinguis cent raons per somriure...
jo mentrestant, t'envío 100 petons per tú!
Marc
Felicitats Nidlia...i que els exàmens teòrics (Molta soooort avui) et permetin continuar penjant-ne més. I no et preocupis per les travessies pel desert. Que darrera cada duna s'hi amaga un oasi...o, si més no, un miratge!
felicitats pels 100 guapa. espero que paris un moment per escoltar uns concerts!
petons!
Per molts posts!!
Publica un comentari a l'entrada