dimarts, de setembre 11, 2007
Texas executa el pres 400è entre protestes internacionals. 22 d’agost del 2007.
Quan li queden tres minuts decideix que vol viure. Que encara li queden coses pendents. Li resta robar-li un somriure, agafar-li la mà i abraçar-la en silenci. Està suant de fred mentre el cervell li bull per dins. No pot fer-ho. No ha vist el gel del nord ni el mar d’Indonesia. No ha xisclat aquell tema dels Rollings i encara no li ha demanat perdó. Tic Tac. Quan sorollosament el comboi de metro fa la seva entrada decideix que no és hora de marxar. Al corredor de la mort, en canvi, avui no hi haurà aquesta opció. I van quatre-cents…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ei, molt bo, no Sidlia?
Si l'has presentat allà on em penso, t'el publicaran.
I potser competim.
Publica un comentari a l'entrada