Ambigüitat

Des de l’ambivalència, mirava aquell espai boirós que em confonia, on tot s’esdevenia desdibuixat i difús, i on per sobre de tot hi era jo dubtant, amb tots els dubtes possibles. Vivia envoltada de persones inconcretes i vagues. Els matins em resultaven tèrbols i les tardes erràtiques. El futur era imprecís. El present inexacte. El passat borrós. Fins que vaig assumir que la meva vida sempre seria així. Potser. O no. Ambigüitat.