diumenge, d’octubre 16, 2022
Tempus fugit
Desesperada per escriure i per tornar a retrobar-me amb les lletres, de masses
anys oblidades. Buscant fórmules per fer-ho enmig de dies a dies vampiritzants,
on el temps s’escola entre els dits i els pensaments fugen amb milions
d’imprevistos. Un panorama advers per retrobar-nos, sense tècnica, sense
paraules, sense estil, i tanmateix un crit interior que no calla i que em diu
que fa massa temps que estic en silenci. Sense veu pròpia, sense escoltar-me,
sense llibertat. Sense. Només rutina.
I en paral•lel al meu emmudiment, seria injust no dir-ho, dues vides que comencen i esclaten cada dia amb tota la seva
esplendor per menjar-se el món des de la il•lusió, la descoberta i amb un motor intern incombustible, proporcionant alegria, cansament i amor, a parts iguals.Només vida, en estat pur.
Com conjugar-ho?
El temps passa ràpid, així que l’únic que puc fer és provar-ho.
I que surti el que surti...
diumenge, de setembre 14, 2014
dilluns, de desembre 31, 2012
diumenge, de gener 08, 2012
Espriu...
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que s’en va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
dijous, de gener 14, 2010
Dia llarg
Avui ho ha estat.
D'aquells que no s'acaben, i que a més no es tradueixen en feina acabada i completada.
Dia llarg, d'aquells que et regalen una arruga més, abans d'anar-te'n a dormir.
Avui un dia llarg, i em temo que una nit massa curta.
Bonanit.
D'aquells que no s'acaben, i que a més no es tradueixen en feina acabada i completada.
Dia llarg, d'aquells que et regalen una arruga més, abans d'anar-te'n a dormir.
Avui un dia llarg, i em temo que una nit massa curta.
Bonanit.
diumenge, de gener 10, 2010
Sidlia
Gairebé no recordava ni el password...!!!!
Si m'agrada escriure com es pot abandonar tant de temps un blog?
El facebook, és realment un competidor temible...
Intentarem reempendre-ho!
Si m'agrada escriure com es pot abandonar tant de temps un blog?
El facebook, és realment un competidor temible...
Intentarem reempendre-ho!
diumenge, de maig 10, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
